Rotterdam, 13 de novembre de 2019
Estimat David,

T’escric una carta breu com una dutxa de cinc segons amb aigua bullent.

M’he llevat tard per què ahir vaig anar a dormir tard com un gos que es mossega la cua. Em prenc amb molta calma el moment de sortir del llit, especialment ara que fa fred i a fora és núvol la majoria dels dies durant tot el dia. A la residència on visc, tenim problemes continuament: fa unes setmanes teniem un ratolí de bosc que corria d’habitació a habitació —l’edifici està entre les vies del tren i un camp amb cavalls—, fa uns dies que la porta del carrer no tanca degudament,… Avui, el problema ha estat que no sortia l’aigua freda. M’ha sorprès, normalment si no surt l’aigua, normalment, sol ser la calenta la que no surt. Però posava l’aixeta cap a l’aigua freda i no en sortia, gens ni gota ni gota ni gens. I la calenta, la calenta bullia, se m’ha posat la pell vermella vermella. Havia de dutxar-me tant sí com no, no sé sortir a l’exterior de bon matí —o a les dotze del migida— sense ni tant sols passar-me una aigua. M’he ensabonat les parts impressindibles del cos començant per la cara i les aixelles, continuant pel melic i pel penis i pels testicles junt amb el púbis, els engonals i l’anus i les natges. Després m’he adonat que l’aigua era massa calenta com per esbandir-me directament amb el manec de la dutxa. El meu cos no resistia tanta cremor! He fet una cassoleta amb les dues mans i l’he omplert d’aigua per treure’m el sabó poc a poc. Però així no aconseguia sinó fer més espuma, sobretot a les parts més peludes, i bullir-me la pell i la carn. Finalment he desistit. M’he desfet del sabó amb la tovallola. Demà quan m’eixugui segur que en surt espuma, de la tovallola. La tovallola la deixo sobre el radiador de l’habitació per què s’eixugui, si no no s’eixugaria mai dels mais amb el fred que fa i l’humitat de la pluja.

Una abraçada d’aigua bullent i pell vermella vermella,

___
j t r

joantrinidadruedas@gmail.com
@joantrinidadruedas