estimada-elena

Rotterdam, 21 de novembre de 2019
Estimada Elena,

Aquesta setmana revisava, no recordo per quin motiu, l’arxiu de publicacions que he fet a instagram durant els últims messos. Vaig topar-me amb una captura de pantalla d’uns missatges que vaig enviar-te per whatsapp. Et deia que si finalment me n’anava a Rotterdam, t’escriuria cartes. Aquí va la primera.

M’agradaria escriure’t sobre el que estic fent. Formo part d’un programa anometat Performative Action que a la vegada forma part del departament de Social Practices de la Willem de Kooning Academie. Pel que sé, és el primer curs que ofereixen aquest programa. Tot plegat és com un experiment, tant per nosaltres, les alumnes, com per les quatre professores que el coordinen —la Clara, la Michelle, la Shailoh i la Karlijn—.

La Michelle, una de les professores, viu intermitentment a Pension Almonde, ja que viatja constantment per raóns de feina. —Em va dir que avui fins diumenge seria a Barcelona formant part d’un cicle de conferències, per exemple—. Pension Almonde són un conjunt de casses adossades okupades a Almondestraat, al nord de Rotterdam. És una sol·lució col·lectiva a la problemàtica de la gentrificació i l’habitatge i una opció per aquelles que, com la Michelle, necessiten un lloc on viure ja sigui per un període llarg o curt de temps i sigui quina sigui la situació laboral. L’única condició per viure a Pension Almonde és formar part activament de la vida en comú de la comunitat i dur a terme qualsevol projecte que es relacioni amb el barri i aquelles que l’habiten. És així com la nostra tasca és fer recerca a l’entorn d’aquestes problamàtiques establint vincles i relacions tant amb les persones que viuen a Pension Almonde com el context social, econòmic i polític 0n d’alguna manera o altra totes estem abocades.

Com a metodologia de treball utilitzem unes càpsules de contingut que nosaltres mateixes, les alumnes, configurem segons els nostres interessos i les necessitats col·lectives. De les càpsules en diem Study Kitchen i n’hem organitzat tres al llarg del semestre. El lloc de trobada és la cuina comunitària de Pension Almonde, d’aquí el nom. Per al bon funcionament dels Study Kitchen les alumnes ens dividim en tres grups diferents: el hosting group s’encarrega de generar el contingut i planificar la sessió —això pot significar des d’organitzar una lectura, mirar una pel·lícula o fins a organitzar una sortida per conéixer una altra comunitat okupa de la ciutat—. El food group s’encarrega de preparar el dinar d’aquella sessió per a totes les participants —utilitzem el menjar com una eina més de comunicació, per generar punts de trobada, empatia i complicitat—. Per últim el documentation group s’ocupa durant les sessions de enregistrar tot alló que passa per fer-ne una publicació posteriorment —ja sigui, un fanzine, un podcast, un video documental o una exposició—. Tots els grups han portat a terme cadascuna de les tres funcions als diferents tres Study Kitchens.

Avui ha tingut lloc l’Study Kitchen #3, jo formava part del grup de documentació. Aquest també és un dels motius pels quals t’escric aquesta carta. Cap a tres quarts d’onze del matí ens hem trobat totes a la cuina de Pension Almonde. La primera activitat planejada era mapejar la ciutat a partir de cadascuna de les rutes que fem totes per arribar a Pension Almonde des de casa nostra. Jo he fet una línia de temperatura traduïnt els canvis de temperatura que experimentava des de casa, agafant el tren i caminant fins arribar a Pension Almonde en colors freds i càlids. El grup que va documentar l’Study Kitchen #2 va decidir que faria una exposició al pis de la Michelle com a forma de públicar el contingut generat. Després de dibuixar hem anat a l’apartament de la Michelle, —on també han tingut lloc algunes de les sessions teòriques del programa—, per veure el resultat expositiu junt amb algunes convidades i amigues. Mentrestant, el grup encarregat de cuinar, preparava un puré de verdures, una xocolata desfeta amb llet d’ametlla, un pastís de poma i te a la cuina. Aquest cop la intenció era revisar les millors receptes o els millor menjars que hem anat compartint al llarg de totes les sessions i l’Study Kitchen #1 i #2.

L’exposició es dividia en diverses parts. A l’entrada trobavem el mapa que just haviem dibuixat per tal que les convidades també poguéssin intervenir-hi. Just al costat podiem llegir la versió original en francés i la traducció a l’anglès que havia fet l’Elena —una companya francesa— d’un text de Paul B. Preciado on construeix el cos transsexual com una casa buida —com l’apartament de la Michelle quan vam començar el curs—. A l’Study Kitchen #2 vam fer una acció que va consistir en traduïr el text a les diverses llengües que les diferents integrants del grup parlem mentre viatjavem en tram. Mentre podiem mirar el registre fotogràfic de l’acció, s’escoltava un podcast que vam grabar mentre viatjavem i traduíem el text. Al menjador ens trobàvem les cadires que utilitzem per seure durant les sessions teòriques i les parets forrades de referències, textos, mapes conceptuals i imatges que hem anat generant al llarg d’aquests messos. També podiem donar un cop d’ull el fanzine que vam produïr sobre l’Study Kitchen #1 (Breaking the bread). A la cuina podiem veure fotografies del picnic que vam fer al menjador de l’Anne, una companya de l’acadèmia que viu en una casa okupa al sud de la ciutat en un barri en procés de gentrificació. En el seu cas, l’okupació és una forma de resistència per tal que no s’enderroquin les casses buides i així construir nous edificis. També s’escolta un podcast de la conversa que vam tenir amb ella mentre dinàvem i esperàvem, contra tot pronòstic, que arribés la policia —que no va arribar a presentar-se—. Finalment, al lavabo, s’escoltava un altre podcasts amb els talls que s’havien rebutjat.

Per finalitzar la trobada, ens hem tornat a reunir totes plegades a la cuina per dinar i prendre’ns la sopa calenta que havien preparat les nostres companyes.

L’Study Kitchen #3 l’hem concebut com un assaig. Per tal de finalitzar tot aquest procés de recerca, organitzarem un esdeveniment públic —del cual encara no sabem quina forma tindrà— on compartirem les tres publicacions que haurem produït de cadascún dels Study Kitchens i serà la manera de compartir el coneixement que haurem generat al llarg dels messos treballant des de Pension Almonde. També, per què no dir-ho, de fer una petita festa i compartir l’espai amb totes les veïnes del carrer.

Espero que la boira de la plana de Vic t’estigui sent lleugera i que el fred de les comarques de l’interior, tant humid, tant humit, encara no se t’hagi filtrat al moll de l’os. Te n’adonaràs que Barcelona és tropical en comparació amb l’interior. Si els parles, a les teves companyes de sociologia, sobre el que t’he escrit, digue’ls que a vegades l’art i l’activisme es troben, que a vegades no fan tant soroll com per sortir a les noticies però amb coses tant simples com compartir una sopa calenta i una conversa amable es fa política, art i activisme a la vegada. En definitiva són coses que fem i passen mentre també compartim vida. O així és com ho visc, tot això.

Una abraçada de sopa calenta,

___
j t r